"Si hi ha Déu, no s'assembla gens al de la Bíblia i els Evangelis"

Juan Eslava Galán - Escriptor

Vostè explica les falsedats sobre la institució de l'Església catòlica i les relíquies religioses. El seu últim llibre l'encapçala amb la citació de sant Joan Evangelista "la veritat us alliberarà". Respecte de la religió, s'explica tota la veritat?

Esclar que no. La religió és un conjunt de mites, una mentida. L'Església catòlica contínuament repeteix "la veritat us farà lliures". Amb el llibre he volgut explicar les fonts del mite, del mite catòlic. I la manera com, davant del fet que mites d'origen molt divers xoquin entre si, ha calgut inventar dogmes, misteris, perquè s'aguantessin com a veritat.

Està convençut que tot és una mentida...

Des de fa dos segles, quan hi ha hagut una investigació bíblica i històrica seriosa, tot això s'ha revelat que és absolutament una gran fal·làcia. Però la immensa institució de poder que significa l'Església ho continua mantenint. Per això hi ha una separació entre la societat moderna, que evoluciona, i l'Església, que involuciona, naturalment perquè si no ho fes, perdria tota la seva raó de ser.

En el seu llibre analitza la figura de Déu i de Jesucrist. Què n'opina?

Jo parlo de la imatge de Déu que es transmet a la Bíblia i als Evangelis. A mi em sembla que Déu és una invenció, potser necessària per a una part de la humanitat. Tot parteix d'un principi: l'home és l'únic animal que sap que ha de morir. I això produeix una angoixa. Davant d'aquesta angoixa apareix la voluntat, el desig de prolongar la vida, i l'única manera de fer-ho és inventar-se una vida ultraterrenal. Això és el que fan les religions. S'inventen una vida ultraterrenal, et convencen -cosa que estàs desitjant- i, a canvi de l'administració d'aquesta vida, has de mantenir una institució que et treu els diners a canvi de donar-te esperança.

El veig molt escèptic. Té una visió molt pragmàtica de l'Església com a institució...

Sí. Tradicionalment l'Església ha estat unida al poder. Sempre s'ha parlat d'altar i tron. La religió catòlica és una eina excel·lent perquè una part de la societat oprimeixi l'altra a canvi d'una remuneració en l'altra vida. Tot això és el que intento demostrar en el meu llibre, que aturo quan la religió és una institució poderosa a l'Imperi Romà, ja amb Constantí.

Però la religió també comporta una sèrie de valors. Hi està d'acord?

Esclar. Però aquesta forma de valors no són privatius de la religió. El món laic, el món modern laic, té ja uns valors que poden assemblar-se d'una certa manera als que té la religió catòlica. Amb tot, també és veritat que, després, la religió catòlica imposa una sèrie de valors que ja no pertanyen al món laic. Aquí sorgeix un punt important de fricció entre els dos mons.

A què es refereix?

En un país occidental, progressista i avançat com Espanya, no s'entén que hi segueixi havent aquesta unió entre govern i Església, i que un govern, que se suposa constitucionalment laic, estigui mantenint una Església que, a vegades, pren determinacions en contra del mateix executiu i s'hi enfronta per lleis civils que han estat aprovades al Parlament. En qüestions com el matrimoni homosexual o l'avortament, l'Església genera un grup de pressió que ataca aquestes lleis i intenta imposar el criteri religiós a tota la societat.

Es defineix com a ateu? Agnòstic?

Sóc agnòstic. No tinc proves que Déu no existeixi, però tampoc que existeixi. Ara bé, en cas d'existir, no s'assembla gens al Déu que la Bíblia i els Evangelis ens transmeten.

Què en pensa, del fet religiós?

Em sembla bé que hi hagi persones que no es vulguin afrontar a la idea de la mort i que se'ls hagi de subministrar una mentida pietosa que hi ha un Déu que cuidarà d'ells, que hi ha una vida perdurable després de la mort. Em sembla molt bé que tinguin aquestes creences sempre que no les vulguin imposar als altres. Aquesta és la qüestió.

L'Església catòlica evolucionarà en el segle XXI?

Sí. Crec que estem assistint a aquest canvi, que potser necessiti més d'una generació per portar-se a terme. L'Església era abans un poder teocràtic important. Sospito que això s'acabarà, que el Vaticà com a institució perdrà força i el que quedarà seran petites institucions, que poden ser parròquies amb els seus feligresos al voltant.

Vostè centra les crítiques en l'Església catòlica. Què opina de les altres religions?

Em sembla que són mentides. Alguns cristians de base m'han preguntat per què no m'atrevia a ficar-me amb l'islamisme. És molt simple. A mi la religió que m'afecta és la catòlica. Com tota la gent de la meva generació, vaig quedar molt marcat pel nacionalcatolicisme. Vostè, que és més jove, no es pot imaginar què va ser tot allò per a nosaltres...

Ara hi ha poques vocacions religiosos. Ho entén?

I tant. Ho trobo perfectament normal. Un papa molt intel·ligent com Joan XXIII es va adonar que l'Església estava completament desfasada i va impulsar el Concili Vaticà II. Els papes que han vingut després han posat el fre i cada vegada fan que l'Església retrocedeixi més. És un fet molt normal que la gent jove, que neix en un món i una cultura moderns, se senti cada vegada més allunyada de la religió.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimarts, 7 d'abril del 2009